Correu electrònic:

casa@ametzola.net

   

Teléfons:

944046076

629429870  Mikel

609457016  Belén

Adreça: Ametzola  nº 1—1

48499 Zeberio

La vall de Zeberio és una vall transversal a dues altres valls,la vall de Nervió i la vall d’Arratia.

 

És una vall relativament estreta,utilitzant la part baixa del  riu Zeberio que amb la seva dotzena d’afluents en fan una vall ben verdosa.

 

No fa falta caminar massa des de qualsevol part de la vall on et trobis per trobar alguna font que donen vida a aquests afluents.

 

Les muntanyes que envolten la vall són baixos (entre 500 i 700 metres) pel que,tenint en compte que lamajoria de cases i barris estan situats al mig de la vessant, si elbosc t’ho permet, pots gaudir d’una bonica vista.

 

Malgrat estar tant a prop de la ciutat, de Bilbao, quasi no s’ha sofert l’impacte de la industrialització del segle XX (només hi ha a la vall mitja dotzena de tallers i/o industries, els més freqüents relacionats en la transformació del pi) i així, podríem definir la vall com un gran parc.

 

 

Però, aquest parc,noés un parc natural,sinó el resultat de la intervenció de l’home.

 

Pels enamorats dela natura és una mena de paradis verd, ple d’aigua, amb “lekutxus” (llogarets) naturals molt bonics, que també agradaran a tots aquells ecològics que veuran una natura menys atacada. A ells, també els direm, que tant l’ajuntament com alguns propietaris privats han començat,fa uns anys una plantació de frondoses i que hi ha zones on no s’ha replantat, i així el bosc està recuperant part del seu  territori d’aquesta pineda que forma la vall.

 

L’agricultura com a activitat econòmica és pràcticament inexistent i a part d’alguns hivernacles d’hortalisses i d’altres de flors, només podem veure el bosc i petits hortets per consum familiar.

 

També podem trobar alguns camps destinats a la pastura del bestiar boví i oví que hi ha a la vall i que, a part, d’algunes explotacions de bestiar actives, es manté per tenir els prats nets i o consumir una carn de qualitat.

 

Junto a estas huertas podremos encontrarnos también con algunas campas que sirven de pastizal para el escaso ganado bovino y ovino fundamentalmente que existe en el valle y que salvo una u dos explotaciones ganaderas en activo se mantiene exclusivamente con el fin de mantener los prados limpios y/o consumir en familia una carne de calidad.

 

 L’ estructura urbana de la vall és lad’un municipi dispers, hi ha un centre administratiu al barri de Zubialde on podem trobar l’ajuntament i els serveis culturals, l’escola,el centre sanitari,la farmacia, el banc, l’estanc, una de les esglèsiesi el frontó, envoltats dels cinc bars-restaurants del municipi.

 

Exceptuant al bar restaurant Olatxu, del barri del mateix nom, Olatxu, on podrem comprar algunes coses d’ultramarins, no hi ha a la vall capbotiga de menjar ni d’altre tipus.

Hi ha una urbanització nova de poca densitat al barri de Zautuola, prop al de Zubialde i les altres cases i barris queden escampats per tota la vall.

 

La majoria són molt bonics, si el percentatge més gran són cases que necesiten una rehabilitació,val la pena apropar-s’hii poder-hi passejar.

 

Hi ha una representació important d’arquitectura religiosa amb tretze ermites ben conservades que val la pena conèixer,tant per elles mateixes com pels barris on es troben i el paisatge que les envolta o s’observa.

 

És important la visita a l’esglèsia de Sant Tomàs d’Olabarrieta al barri d’Ermitabarri, amb l’empedrat de costat rodó fent dibuixos del suport i es pot visitar la seva sacristia-museu religiós

 

Una part de la vall es troba dins el parc natural de Gorbea

del qual se’n pot gaudir des de Zeberio, però encara més si t’apropes més al centre i puges fins la creu que hi ha dalt de la muntanya de Gorbea (1482 m. el més alt de la provincia de Bizkaia). Allà es pot veure la creu que, amb els seus 17 m. d’alçada hi és des de la primavera de l’any 1907 i és la tercera que es va fabricar i es va pujar a la muntanya, laprimera de 33 m.d’alçada i la segona, de 23 m. d’alçada van durar un mes i dos anys i mig respectivament.

 

Pels que vulguin gaudir d’un bonic paisatge però, no estiguin disposats a caminar per arribar-hi (un parelld’hores) poden triar la pujada al Mandoia (634 m.) i des de casa nostra és una passejada de menys d’una hora i, que, si el clima ho permet,pots veure fins i tot el mar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vista panoràmica del massís del Gorbea des de la casa